Les treballadores i els treballadors socials sanitaris, decebuts amb la Conselleria de Sanitat

Alacant, 2 d’octubre de 2019. Els tres col·legis oficials de Treball Social de la Comunitat Valenciana reclamen a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que incorpore en el sistema sanitari públic més treballadores i treballadors socials de manera immediata, la qual cosa ja estan fent altres comunitats autònomes. La comissió intercol·legial de Salut se sent decebuda amb la Conselleria per no haver actuat a les constants peticions de contractar més professionals del Treball Social per als centres públics, que no poden oferir els seus serveis en igualtat de condicions a tota la població.

Aquesta situació provoca que existisquen grans desigualtats en l’atenció que reben les persones que viuen en les ciutats més poblades, com València -l’hospital de la Comunitat amb més treballadores i treballadors socials és La Fe, amb només 14 professionals d’una plantilla de 7.000 treballadores i treballadors- i aquelles que viuen en zones d’interior de la província de Castelló, on una única persona ha de recórrer els centres de salut de desenes de municipis al llarg de la setmana, o l’assignació d’atendre persones de diversos centres de diferents departaments de salut, la qual cosa succeeix en València i Alacant. Els tres col·legis oficials de Treball Social lamenten que, mentre dure aquesta situació, la qualitat de l’atenció a les persones dependrà de la zona en què viuen, ja que no tots els centres sanitaris públics compten amb treballadores o treballadors socials sanitaris.

Tot i haver sigut una figura que es troba en els hospitals espanyols i en centres de salut mental de València des d’abans dels anys 50, encara no està reconeguda com a

professió sanitària. Per això, les treballadores i els treballadors socials de Sanitat reclamen que es reconega la professió com a sanitària i, dins la relació de llocs de treball de la Conselleria, la figura de coordinació del Treball Social sanitari en els Serveis Centrals i en els departaments de salut. Aquestes són demandes contínues de l’Asociación Española de Trabajo Social y Salud, que treballa conjuntament amb els col·legis oficials de Treball Social de València, Alacant i Castelló. En concret, la funció de coordinació i gestió dels Serveis Centrals de la Conselleria de Sanitat s’estava portant endavant, encara que no estava reconeguda jeràrquicament, amb la finalitat d’aportar la visió social dins del sistema sanitari a totes les estratègies que van dirigides a l’atenció a les persones. Fa més d’un any que no s’ha renovat el lloc.

El col·lectiu du molts anys fent aquestes reivindicacions, però no arriben a materialitzar-se, tal com afirmen. Creuen que és molt necessària la defensa de l’espai professional i la seua especialització per a poder oferir uns serveis de qualitat. El fet de no estar reconeguda com a professió sanitària deixa al descobert les treballadores i els treballadors socials d’hospitals, centres de salut, centres de salut mental, centres de conductes addictives o centres de salut sexual i reproductiva.

La tasca específica i especialitzada de les treballadores i els treballadors socials de Sanitat té un valor afegit, ja que permet exercir com a enllaç entre els pacients i la resta de Serveis Socials en un moment d’especial vulnerabilitat per a la ciutadania. A més d’intervindre en la població migrant sense assistència sanitària per a poder tindre accés a la Sanitat Universal, el personal del Treball Social sanitari també té un paper molt important en casos de violència de gènere -molts casos són detectats als centres sanitaris- i en situacions de vulnerabilitat de menors i majors, així com en situacions de dependents i persones amb diversitat funcional. Però també és important la seua tasca en activitats de prevenció i promoció de la salut en la intervenció en la comunitat per a millorar els hàbits de vida saludable de la població en general.

La Delegació de l'Associació Espanyola de Treball Social i Salut en la Comunitat Valenciana manifesta que el Treball Social sanitari desenvolupa processos de suport social que ajuden les persones a prendre les decisions més acords amb les seues necessitats, desitjos i preferències i, a més, redueix les desigualtats socials en salut a través del foment de la participació comunitària, en què la identificació de grups vulnerables i població de risc té una especial significació.